Arxiu Febrer, 2007
Mira quines troballes
Mireu què he trobat. Sembla un pirata sense ganes de treballar. Es normal, la foto es va fer el mes de Juliol del 2002. En Pau tenia 5 anys menys que ara. I la Maria, també.
La Rita i en Dil, preparats per arribar al Pic de les Bruixes, procedents del Comanegra.
La Sònia aguanta un coixí perquè no caigui...
I en David se la mira
La pre-jubilació (4)
Perquè tothom ( i totdon) pugui reviure aquells moments històrics. El moment en què les "rates" abandonen el barco. Cap a les dues de la tarda del 31 de Desembre del 2006.
Aquí, l'últim Director de RNE a Girona, (jo) sortint del despatx que vaig ocupar durant 13 anys i dos mesos justos.
Aqui al damunt el "terceto". La Teresa (l'administradora), L'Alex (el cap tècnic) i jo, abandonant els estudis.
El "terceto" acaba de sortir portant les seves darreres pertinences.
Autor de les "afotos": Joan Sisquella
La calçotada
Ei, que les "afotos" tenen la data equivocada. Aquestes màquines modernes, son un "atràs". La data correcta es 17 de Febrer del 2007.
El que menys hi veureu, segurament, seran calçots però, si us hi fixeu, podreu endevinar alguna "butifarra" que fa la mainada.
Com que seria una feinada, no us poso els noms de tots els que surten retratats... no tinc temps. (Saps Josep???)
La pre-jubilació (3)
Més avall parlo de la foto que em va fer en Ramon Iglesias, però no dic quan va ser. La "màquina de ventar retratus" es va disparar el 28 de Setembre del 2001, en el casament de la Carme i en Joan, del qual vaig tenir el goig de ser-ne el padrí. (Parlo de la Carme Martinez, de Ràdio Girona i d'en Joan Sisquella, de RNE) .
Per això el "puta" d'en Ramón la va titular "Il padrino"
La pre-jubilació (2)
En honor al col.lega Ramón Iglesias, que ja fa temps va fer-me aquesta foto...
...i d'en lluis Freixas, que també ha parlat de mí i no pas malament.
si voleu ampliar la informació aneu a "llegir més".
La pre-jubilacio (1)
Des de l'1 de gener del 2007 soc un treballador emèrit de RNE. Es a dir un pre-jubilat.
Segons el Gran Diccionàri de la Llengua Catalana es diu emèrit de la persona que, un cop retirada del seu càrrec, en conserva el grau i els honors i, sovint, l'estipendi.
La veritat es que, en el meu cas, han desaparegut el grau i en bona part els honors.
Pel que fa a l'estipendi se'n manté una part que em permet sobreviure i dedicar-me a coses que no tenen cap utilitat per a la societat, com fer aquest Blog.
Benvinguts
Ja ens tornem a trobar...
Gràcies
...als que han fet possible aquest Blog
Per Molts Anys!
Les teves joves i els teus fills et felicitem amb aquest Blog.
De fet de moment hi hem posat un blog però tu hi podràs tenir el que realment et vingui de gust.
