#1 En pau descansis

El blogaire se'n va , però resten els seus arxius... La memòria de les teves paraules ens acompanyen sota la pluja de maig...

#2 

Ara els toca a d'altres riure dels teus acudits... Fins sempre

#3 Bon viatge

Miquel,

Espero que ens retrobem algun dia perquè saps que te'n dec una.


Eduard

#4 ...De ben segur que no és un adéu per sempre...

Avui, quan ens hem assabentat del desenllaç, he sentit regalimar unes quantes llàgrimes pel meu compungit rostre, però alhora he pensat amb el teu somriure encomanadís, molt difícil d'oblidar. Rebin el nostre condol la Dolors, fills i néta. Conce i Joan.

#5 

Aquesta tarda he conegut el desenllaç, i us vull transmetre el més sentit condol per a la família. Et trobarem a faltar company !!

#6 A dalt s'hi està bé

Miquel; a dalt diuen que s'hi està bé. Ja en shi trobarem tots plegat si ens faràs de guia. La tev aveu però ens queda aquí baix.

#7 Amb un somriure

Miquel, gràcies per la teva immensa humanitat. Quan ens tornem a veure, espero trobar altre cop el teu somriure. Fins sempre.

#8 Et trobaré a faltar

Miquel, et trobaré a faltar molt. Company de rodes de premsa, referència d'humanitat a la professió. Gràcies per la teva comprensió i la teva solidaritat.

#9 Per sempre

Ja sé que potser avui no és el millor dia però vull que sapigueu que sempre recordarè en Miquel sempre amb el seu somriure als llavis. De tot cor Nataixa i Jordi

#10 Ets amb nosaltres

Estimat Miquel,estimadíssim per tothom sense excepcions. Sempre ens queden tantes coses per dir... gràcies per la lliçó inmensa que ens has donat. El teu somriure tan especial i la teva forma de ser tan excepcional continua entre nosaltres.
Volies que el teu adéu fos feliç. Això és molt i molt difícil, però intentarem. Segur que aquest també te'l saps...

"Un enginyer de Microsoft, un d'Intel i un programador de Linux es troben al Lavabo.
El de Micrsooft és el primer d'acabar, i a l'hora de rentar-se les mans, ho fa a consciència, amb molta aigua i sabó, i per eixugar-se fa servir una pila de tovalloletes de paper, i diu:

- Els de Microsoft, el que fem ho fem bé.

L'enginyer d'Intel, també es renta a consciència, però fa servir molt poca aigua i molt poc sabó, i per eixugar-se només usa la punta d'una tovalloleta de paper. Quan acaba, diu:

- Els d'Intel, a més a més de fer-ho bé, ho optimitzem al màxim.

El programador de Linux, sense rentar-se, mira els altres dos i diu:

- Els de Linux no ens pixem a les mans..."

#11 L'últim que m'han explicat

Si per una casualitat tu i jo estem enganyats i existeix el «més enllà», explica l'últim que m'han explicat. Saps en que se sembla el wonderbra i les dictadures?
Tots dos oprimeixen als de dins, enganyen als de fora i aixequen monuments dels caiguts.
Ànims, familia! Ens teniu pel que necessiteu.

#12 fins sempre

Recordo el teu bon humor, la benvinguda a Girona, la roda de premsa de Sant Esteve, les teves lliçons de 'savoir faire' periodístic... però sobretot et recordo com una bona persona. I això és tota una lliçó.
Una abraçada a la família.
Miquel, 'que tinguis sort', em vas dir en un comiat. Ara te la desitjo jo. Fins sempre.

#13 jo també et trobaré a faltar

Kapuscinski va dir que per ser un bon periodista, primer cal ser una bona persona. Has estat un bon periodista, i encara una millor persona, Miquel. Que et trobis bé on estiguis, amb el teu bon humor de sempre, i que sàpigues que aquí has deixat una emprenta inesborrable.

A la família, una abraçada molt forta.

#14 

Quan de jovenet em vaig afegir a l'equip d'en Joan Albert tu ens donaves un cop de mà per fer les cròniques en directe d'aquell programa de la Voz de Gerona que, gosadament i en català en deiem Girona en festes. Allà vaig conéixer en Miquel. Ja més tard vam coincidir, tu seguint amb la teva feina de periodista i jo posat en el món de la política local des d'on vaig poder continuar disfrutant del teu bon humor i del teu acudit diari i, el que és més important, de la teva amistat. Per més que ho intento no recordo ni un sol moment teu de mal humor i quan acabava una conversa amb tu sempre tenia la sensació d'haver-me encomanat del teu bon estat d'ànims. Desprenies catxassa i senzillesa com totes les bones persones. Et recordaré amb molt d'afecte.

#15 La teva alegria no ens deixarà

Miquel, En Quimet m'avisava que ens volies deixar. No ho tinc gens clar, sempre tindràs un racò al nostre cor, ple d'alegria, d'acudits i del record de la teva enorme personalitat.

El meu afecte per la teva família.

#16 per sempre

Una abraçada molt forta, Miquel. Per sempre.

#17 Mai t'oblidarem

Quan ahir vaig saber de la teva marxa em vaig sentir molt trista, però llavors vaig recordar que al teu costat era imposible sentir-se així. Sempre un acudit que alegrava l'espera, el dia...la vida.
No t'oblidarem.
Dolors, sempre tant serena i somrient; una abraçada molt forta per a tu i els teus.

#18 

A través del contacte telefònic que vam mantenir molts anys quasi a diari, no va ser obstacle per disfrutar-te. Persones com tu dignifiquen la nostra professió i el món... Un petó a la família.

#19 No t'ho puc perdonar

Miquel, em penso que sóc de les que perdones fàcilment, però fa poc encara et retreia el que no m' haguessis fet la compil.lació d' acudits que portava anys demanant-te. Però, vaja, això encara té un passi. Però que te' n hagis anata viure al Cel i no precisament a Colera, això,nano, no t' ho puc perdonar.
Has sigut un bon cap i un bon company.I tinc molts motius per estar-te agraïda i encara més en tindré per a trobar-te a faltar. Adéu, Miquel: A reveure. Dolors, família. ÀNIMS !! una abraçada molt emocionada de la Dolly i en Lemuel.

#20 

Miquel, et trobaré a faltar. Estic content, però, d'haver-te conegut. Fins sempre.

#21 fins ara Miquel

Miquel, tants anys, tantes històries, aventures, tanta radio... I quina putada que hagis de marxar tant aviat a una altra aventura... et seguirem escoltant. Fins ara.
Guillem Terribas

#22 fins sempre, mestre

Miquel, has estat un mestre per a molts de nosaltres, no només a nivell professional, sino el què és més important, a nivell personal. Eres d'aquelles persones que encomanaves alegria. Ara feia anys que no ens veiem, però sempre has estat en el meu record.

Descansi en pau, mestre

#23 Gràcies per tot

Miquel, gràcies pe haver-te conegut i haver compartit força anys de la meva vida professional amb tu. Encara guardo la targeta que em vas fer pel porter de l'edifici, el primer de setembre de 1990. "Podria darle la llave de la radio a este chico que es nuevo". Avui la he tornat a mirar i m'han vingut molts records. Una abraçada a la familia. Comparteixo el vostre sentiment, ja que per desgràcia estic vivint una situació molt semblant. gràcies per tot Miquel.

#24 Un plaer haver-te conegut.

Des de Palamós, un record per a una gran persona. Marxes però el bagatge que deixes queda ben palès en cadascun dels comentaris d'aquesta pàgina.

#25 gracias compañero

Desde Madrid quiero mandarle a toda su familia y amigos mis condolencias.Fue un hombre amable y dedicado a su profesión y, sobre todo, una gran persona. Él ya no está pero, para sus compañeros, seguirá vivo en nuestros corazones.

#26 Ens queden molts records

Has estat amic dels amics, professional entre els professionals de sempre, mestre per a molts i amable amb tothom. Des de Figueres, bon viatge...

#27 4gotes

Avui a Girona han caigut 4 gotes. Girona ploraba per aqueste perdua... Fins sempre Miquel

#28 Et trobarem a faltar parent

Mai podrem oblidar les bones estones que hem passat junts.Festes, reunions de família, caminates...
A vosaltres Dolors,Xevi,Rita, David, Sònia i Iria, sempre ens tindreu al vostre costat.
Els vostres cosins Lluís i Pilar

#29 Desde el Foro rtve4150, donde eres el 92

No quiso caer la lotería del 04150 de navidad, y ahora eres tú el que no quiere estar mañana 29 en el Juicio de Madrid por los Finiquitos... Ahí están tus iniciales junto a otros 150 compañeros. ¡Cabrito elegante!, ¿y ahora qué hago yo con tus Correos...' Miraremos arriba... ¿Y qué hacemos si ganamos? Una gran abrazada, amigo.

#30 Desde el Foro 4150

Mañana es nuestro jucio en Madrid, por ti,por nosotros, esperemos una sentencia justa...¡¡será en tu honor¡¡¡ desde allí arriba sé, que lo celebrarás con todos nosotros..
Un abrazo fuerte para toda la familia..hasta luego compañero

#31 

Per aquell temps compartit en una Girona que encara era gris, per obrir-me la porta de casa teva i de la teva família, per aquells sopars a la vostra cuina, per aquelles festes amb “pastissos voladors”, per aquells moments a Ràdio Cadena, pel teu suport malgrat ser “xava”, per tantes coses...Miquel, bon viatge.
Dolors, Xevi i David, una abraçada.

#32 

Miquel, segur que ja estàs fent Radio allà on estiguis.
Perque tu eres dels que feien Radio, no dels que treballen a la Radio.
Cada vegada en queden menys dels que feiem Radio.

#33 

Una abraçada a la família en especial a en David.

#34 

No te conocí pero sí leí alguno de tus mensajes del foro. Esta gran familia que se ha formado se siente profundamente dolida cuando alguno va faltando... Miquel, sigue leyendo allá donde tu destino te haya llevado y descansa feliz. Nunca te olvidaremos, ni a ti ni a los que ya tampoco escriben.

#35 adeu padrí

Que et falta sal als ous? gràcies per haver fet de pare, i per ensenyar-me a riure a quasi qualsevol moment. Gràcies a la Dolors, en Xavier i en David per haver fet de família en el seu moment!

#36 Ho sento moltíssim

He estat fora de viatge i ahir vaig entrar a aquest blog i vaig deixar-hi un comentari afectuós sense saber la terrible notícia de la mort de'n Miquel. Avui he arribat a Girona i me'n he assabentat. Ho sento moltíssim. Jo també l'apreciava . Era difícil no fer-ho quan el coneixies. Us vull enviar tot el meu afecte i solidaritat en un moment tant dur. Era una persona amb totes les lletres, que ho va esser sempre, malgrat moure's en un món que no hi ajudava a vegades. Una abraçada per vosaltres. Pia Bosch

#37 Miguel: Compañero, Amigo

Miguel, ¿recuerdas cunado empezábamos en Radio Gerona y después en La Voz de Gerona que siempre me decías que ibas por detrás de mí?
Ahora, ¡maldita sea!, se has adelantado. No es justo.
Dolores, Xavier, David, Recibid nuestro mas cariñoso abrazo además de nuestro profundo dolor de pilar y mio.

#38 el ultimo que te conte

Dejo aqui el ultimo chiste que le conte al "tio punyetes".
Sabes en que se diferncia una silla de un pene...
NO.
PUES HABER DONDE TE SIENTAS.
Saludos a todos y reirnos todos

#39 

Sempre recordarem en Miquel com a bon professional però, per damunt de tot, com a gran persona, un amic carregat de cordialitat i d'un sentit de l'humor que brollaven a flor de pell.

Rebeu tots plegats una forta abraçada.

#40 

Una forta abraçada per tota la familia. Sempre es dur perdre la sal de la vellesa, quan encara queden tantes coses per gaudir.

#41 Dies com avui

Dies com avui, et trobo a faltar..

#42 Sant Miquel

Jo també, l'he trobat a faltar el día de Sant Miquel Arcàngel: enguany no he tingut cap Miquel a mà per a felicitar-lo...i em sap tan de greu aquesta mancança! Varem pensar molt en tu i en la familia, Dolors. Una abraçadica ben forta de'n Lemuel i la Dolly

#43 ets necessari

La teva absència continua sent tan feixuga, tan inacceptable. I la teva presència es fa tan necessària, el teu bon humor, la teva tranquil.litat, el teu punt de vista... impossible oblidar-te Miquel! Avui he sentit en Punset a la ràdio i deia que en realitat no morim mai perquè estem fets d'àtoms que es dispersen en les flors, als arbres, al paisatge... i he pensat que havia de ser així per força perquè et sentim aquí molt aprop. Però també tan lluny al mateix temps...