METÀSTASI!!!
23/11/07.-Vaig caminant cap el Castell de Sant Miquel, i un dolor intenssíssim a la columna vertebral m'obliga a tornar cap a casa. A urgències del Trueta em diuen que es tracta de l'artrosi i que faci descans i prengui anti-inflamatòris. També em recomanen que em vei el traumatòleg.
Vaig de dret al grà i em comencen a fer massatges. Al cap d'una setmana, la fisioterapeuta, veien que la cosa no millora, m'aconsella que em vegi el metge.
Deicideix que em facin una ressonànca magnètica i quan tinc el resultat, l'informe ho diu clarament: METASTASI.
Les primeres hipòtesis apunten cap al càncer de ronyò del qual em varen operar l'any passat però, les proves posteriors, demostren que tinc un tumor maligne al pulmo dret amb metàstasi, a més de la columna vetebral, al femur i a la cadera.
Mans a la feina i ràpidament començo el tractament al Trueta. No es aconsellable operar i, per tant, s'ha de fer quimioteràpia i unes sessions de ràdio per veure si disminueix l'intens dolor que tinc.
I en aquestes estic. Amb bons ànims, però conscient de la gravetat de la situació.
Es per això que tinc el bloc tant abandonat. Molts dies no tinc delit per fer rès i fins i tot aguantar el telèfon em cansa. Ja em discukpareu!!!




Comentaris
#1 I tant que et disculpem
Només faltaria. Això si, que quedi clar que jo miro sovint si hi ha alguna actualització al blog.Avui, doncs, m'ha fet feliç que la falta de delit que comentes a l'apunt no t'hagi impedit d'escriure.
Felicitats i força!
#2 Ens alegra que tinguis ànims per escriure
Miquel:tant en Joan com jo ens alegra que t'animis a escriure.Sovint mirem si hi ha alguna novetat al teu bloc. Esperem i desitgem que mantinguis la serenor que et caracteritza. Una abraçada:Joan i Concepció.#3 No calen disculpes
Ja veus, els teus incondicionals no deixem de mirar el Blog. Que hi escriguis és molt bona senyal, molt bona i no saps l'alegria que m'ha fet veure aquest comentari. Això vol dir que tens ànims i jo et burxo perquè n'hi afegeixis més, d'ànims... i d'acudits també caram. Ara bé, no possis més pebre al fuet perquè després les morenes no em deixen seure i tu ja saps que els del ram en passem moltes d'hores asseguts. Ànims Miquel, FORÇA! Com diu en DIL!. A tu mai te n'ha faltat. Una abraçada molt forta.#4 Il·lusio
Estic molt content de veure entrades noves al blog, ja se que hi ha dies mes bons que d'altres,pero que escriguis es bona senyal.Tres petons..
#5 Estic contenta!
Doncs això... que estic contenta de veure't, o de llegir-te així, tot i el panorama... Ja saps que estem amb tu, amb vosaltres. Ànims!!! Carme, Joan Pau i Laura#6 Hola Miquel
En casos com aquests hom no sap que dir, la veritat és que davant de la malatia se'ns sequen les idees i els bons desitjos costen d'expressar.Obviament la dispossició personal cap a la curació és el millor remei per encarar el tractament, que ha de ser dur.
No ens coneixem personalment Miquel, però com sol passar amb això de la catosfera, ningú ho diria, però t'envio una forta abraçada per si et pot servir d'encoratjament.
Salut i força company.
#7 Jo també t'envio il·lusió
Miquel,Fa uns dies que no ens veiem però sempre que t'he vist has tingut paraules per fer-me riure i per fer-nos una mica més agradables les estones. Ara, potser, ens toca a nosaltres. De moment, t'envio il·lusió i ànims. Una forta abraçada.
#8 Ànims
Miquel,Ànims, lluita i sobretot no perdis mai el somriure. Una abraçada.
#9 Ànims Miquel
Hola Miquel,sóc l'Esther Carreras d'Olot. Tot navegant he anat a parar al teu blog. Quan temps sense veure't .Una abraçada molt forta i endavant! Ànims i ànims!
#10 Endavant !!!
Hola Miquel;Des de Figueres una abraçada i un petonàs. ânims i endavant
#11 Ànims company !!
Una forta abraçada. De les de debò ;-)#12 Força i coratge
Miquel,t'enviem tota la força i el coratge d'una tramuntanada d'aquelles que t'agraden i que van fer famosa la frase d'en Luard.
#13
Hola estimat Miquel!!!!!! Ets tan ben parit i tan bona persona que fins i tot en aquesta situació tan dura ens dones a tots una lliçó!! Ets molt valent Miquel. Sàpigues que estem amb tu. Tan de bo les nostres limitades paraules et puguin fer sentir millor, alleujar el dolor. Un petó superfort!!!!!!!!!!!!1#14 Et trobem a faltar..........
T'anyorem tant a tu Miquel com a la Lolin,sense vosaltres les caminades no son les mateixes, i la Ona espera la teva galeta.UNA FORTA ABRAÇADA.
Afegir Comentari