Avui fa un any que va cessar la meva relació laboral amb RNE on he treballat la major part de la meva vida. Oficialment han estat 40 anys perquè, malgrat que el primer contracte el vaig tenir a "La Voz de Gerona", a l'època de la transició aquesta emissora es va integrar a RTVE.

Aquell 31 de Desembre del 2006, acabava el termini que, per a mi i 4 treballadors més de l'emissora, la Teresa, la Dolly, en Julian i l'Alex, (800 a tot l'Estat), marcava l'expedient de regulació d'ocupació, l'ERO.

Per a mi, a més, entrava en vigor el cessament com a Director, (l'últim de Rne-Girona), càrrec que vaig exercir durant 13 anys i dos mesos. He de confessar que no em puc queixar. Tal com demostra aquest document em van reconeixer els "servicios prestados".

Pocs dies més tard també vaig tenir altres reconeixaments, com el del Subdelegat del Govern central a Girona, Francesc Francisco-Busquets familiarment conegut com en Quico-Quico, que em va fer l'honor de convidar-me a l'esmorzar-roda de premsa que celebra cada any per aquestes dates. A més, em va regalar una ceràmica que guardo en un lloc destacat de casa meva.

També la Diputació de Girona, a través del seu President, Carles Paramo, em va obsequiar amb una ceràmica que reprodueix una deessa grega, durant el sopar de Nadal que aquest organisme celebra amb els mitjants de comunicació.

Per cert, les dues ceràmiques han sortit del mateix taller de Quart.

Els dos diaris gironins, el Diari de Girona i El Punt, em van fer sengles entrevistes. El Punt la va publicar el mateix dia 31 i, després de repassar-la, em refermo en el que vaig dir i, a més es plenament vigent. La Lurdes Artigues va titular amb una frase meva, "em sap greu per la gent que es queda". Demostra que jo tenia rao el fet que, els que han pogut, tambe han anat plegant. Només avui, si no estic mal informat, de RNE-Girona marxen dos treballadors. De totes maneres, hi ha qui no té en compte que, tècnicament, la pre-jubilació no deixa de ser un acomiadament pel qual et paguen una indemnització repartida en diverses mensualitats i ho presenten com una mena de maniobra corrupta, malgrat que també s'hi apunten.

Per la seva banda, amb l'Albert Soler, del Diari de Girona, vam tenir una conversa prou interessant i, fins i tot, divertida. Tractant-se de l'Albert...

També recordo amb afecte els dos articles que van escriure en Ramón Iglesias i en LLuis Freixas, dels quals ja en parlo en un dels primers posts d'aquest bloc.

Ja sé que alguns d'aquests textos s'han utilitzat per "apunyalar-me" malgrat que ja "disfrutava" de la meva condició de pre-jubilat. Coses de les "petites mesquineses" de les quals parla la Pia Bosch en el Post anterior!!!. Que hi farem.

El problema de ser un pre-jubilat es que "s'han acabat" les vacances, els ponts, les festes entre setmana per recuperar festius treballats...