En Carles Puigdemont, periodista amb empenta i polític també amb empenta (Diputat al Parlament i portaveu de CiU a l'ajuntament de Girona), m'ha tingut en compte a l'hora de buscar sis blocaires més als quals "nomenar-los" soldàris.

 Segons le seves paraules, es tracta de distingir a 7 blocaires que comparteixen les teves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs premiats i aquests cal que continuïn la cadena amb set blocs més, i així fins al final dels temps».

 La veritat es que m'ha fumut, el molt punyetero, perquè ha "nomenat" blocs que visito asiduament i amb els quals hauria pensat inmediatament. Però intentaré solucionar-ho, tot i que hi ha la possibilitat que algún rebi el "premi" més d'una vegada.

 Les meves distincions son per a

 Narcís Genis, President de la demarcació de Girona del Col.legi de Periodistes de Catalunya perquè, malgrat que no té el temps suficient per dedicar-se a la seva bitàcola, els seus comentaris son d'allò més lucid.

 Miquel Riera, periodista, responsable del bloc "homo sapiens" on, sovint reprodueix els seus articles publicats a la revista Presència. Si un diumenge perds aquest suplement enmig de tots els altres que t'ofereixen els diaris, sempre tens la solució de recorrer al seu bloc. Al menys aquest article...no l'has perdut.

 Pia Bosch, una de les politiques socialistes més lucides de les nostres comarques. Tot i que el "premi" ja li ha arribat d'un altre blocaire, té raó quan diu que en aquest camp predomina l'element masculí i, per compensar, què passa si una dona es premiada dues vegades?

 A Xisca de Gardi, un bloc col.lectiu on, "fent-se el pagès" i amb bon humor però amb un punt d'acidesa retraten la societat de les comarques gironines i, molt especialment, del Plà de l'Estany. Malgrat tobar-ho "tronat" també assisteixen a actes que se celebren a Girona i que tenen relació amb les mosques.

 A Toni Sellas, periodista Garrotxí afincat a Palafrugell i inesperadament retrobat quan vaig posar en marxa aquest bloc. (De fet ell em va trobar a mi). Per les seves "cabories digitals" on dona un important impuls al podcast, un tema en el qual encara no hi he entrat. Ho reconec amb una certa vergonya.

 A Toni Dalmau, perquè el seu "diari de l'absurd" no té desperdici i per aquella campnya electoral que varem cobrir plegats (cadascu pel seu mitjà) i on a cada miting es parlava dels Tunels de Capsacosta.

I finalment pels meus fills, en Xavier i en David, perquè si aquest bloc es possible ha estat, en molt bona part, gràcies a ells. De fet son qui paguen el domini!!!.