Ultim ingrés, al menys de moment, a la Clínica Puigvert de Barcelona el dijous día 6 per acabar de solucionar el tema del ronyò. Es tracta d'una petita manipulació per retirar el que els metges en diuen una doble J. Això, normalment, es fa per sistema ambulatòri però, en el meu cas, m'hi fan estar fins el dilluns per tenir-me en observació.

 Passejant pel llarg passadís de la planta, no hem puc estar de mirar de reull una de les habitacions que tenen la porta oberta. Sorpresa!. Estirat al llit veig en Gregorio, company d'habitació del 6 al 14 de Juliol, quan vaig estar ingressat per penúltima vegada.

 Entrem a l'habitació i veiem Rosa, la seva dona, que plora desconsolada, asseguda en una cadira i aparentment més petita del que ès, encongida per la mala noticia. Fa cinc minuts els han dit que el càncer que tenia en Gregorio, o potser un altre de més "verinós", s'ha reproduit a la pelvis de forma rapidíssima. Alla ja no li poden fer rès i l'enviaran a l'hospital de Sant Pau on li aplicaràn quimioteràpia. Gregorio, molt serè, amb una calma que ha mantingut tots els dies que hi he parlat, m'explica que el post-operatòri anava molt bé, però que va començar a sentir un dolors a la pelvis. Les proves que li feien, inicilament, no detectaven rès, fins que el tumor va creixer i es va fer evident. 

 Quan varem coincidir el mes de juliol, a Gregorio li havien extirpat la bufeta i la pròstata. Malgrat els seus més de 80 anys es va voler sotmetre a la intervenció, tot i que els metges no n'eren gaire partidàris.

 Ara, sense perdre l'ànim ni la serenor confia (amb la boca petita) en què el seu problema tingui solució.

 Aquest cavaller castellà (va neixer a Avila) treballava a Renfe i havia viscut 4 o 5 anys a Maçanet de la Selva cap allà els anys 50. No va tenir una vida fàcil perquè, durant més de 20 anys, abans de venir a Maçanet, va haber de cuidar el seu pare que habia quedat paralític. Però no es queixa. Simplement, ho explica.

 Elogía la Llei de la Dependència perquè, si hagués existit en aquells anys de la seva joventut, hauría tingut una vida més fàcil. Diu que és una llàstima que els polítics no facin més lleis d'aquesta mena i perdin el temps amb coses que no son cap millora pel benestar de la gent.

 I afirma amb energía que les lleis que benficíen al poble, es igual que qui les faci sigui de dretes o d'esquerres.

 En Gregorio te una filla, un fill i una neta.