La Junta de la demarcació de Girona del Col.legi de Periodistes, de la qual tinc l'honor de ser-ne el Tresorer malgrat que fa temps que no en puc exercir, ha organitzat aquest  dimecres un sopar amb l'Ex-President de la Generalitat, Jordi Pujol.

En el decurs de la trobada s'ha pogut plantejar a Pujol qualsevol questió amb el compromis pels periodistes en actiu de no publicar-ne rès tret que el convidat donés permís per algun tema específic.

 En total hem estat 18 comensals a 17 dels quals el que menys ens importava era el sopar, i el que més les coses que pogués explicar-nos el President. Coses que ens poden haver ajudat a entendre determinades actuacions de Pujol, durant els mes de 20 anys al capdavant del Govern català.

El President és el mateix de sempre: aparentment obert (més que quan exercia el càrrec); culte, inteligent; coneixedor del territori i de l'alta política, amb una memoria a prova de bomba, i murri, molt murri.

Un excel.lent relacions públiques que prepara les seves memòries (a finals d'any es publicarà el primer volum) amb el convenciment confessat que quedarà malament.

Segons ell, moltes de les coses que ens ha explicat aquesta nit sortiran al segón volum.

Haurem d'esperar per saber què ens ha dit de més o de menys. En tot cas ha valgut la pena poder assistir al sopar. No ès el mateix compartir uns moments de forma distesa, que quan ho feiem quan éll exercia de President i jo de periodista.