De la pròstata està molt bé, però té un petit tumor en un ronyò...

Categoria: Reflexions?, Autor: Miquel (Miquel Diumé), Data: 01/06/2007, Visites: 78

Quan el radiòleg que em feia l’ecografia em va dir això crec que vaig reaccionar com si l’afectat no fos jo sinó una persona desconeguda i, d’aquesta afirmació mèdica, n’hagués de fer una crònica. Com és de petit, quan temps fa que el tinc, és maligne, és urgent actuar, etc. van ser preguntes que van sortir de la meva boca de forma mecànica mentres, mentalment, pensava a “tota pastilla” com hauria d’actuar, de comportar-me, amb la familia i el meu entorn per no dir-ho a ningú fins a saber què volia dir “un petit tumor” i quines consequències comportaria. De fet, pensar “a tota pastilla” no em va servir de gaire perquè al cap de pocs dies vaig haver d’explicar-ho. Tot el que he passat després crec que ha estat influit per aquest estat d’ànim, si se’n pot dir així, amb que vaig rebre la primera noticia de que jo, com molts altres, tenia un càncer. (Si les proves posteriors ho comfirmaven, com així ha estat) Tacs, visites a metges, gestions amunt i avall, operació, 8 dies d’hospitalització, complicacions, dos ingressos més un de 12 dies i l’altre de tres setmanes amb dues anades a quiròfan, han servit per adonar-me que, efectivament, la primera afirmació del radiòleg es referia a mi, a la meva persona i no a una altra. Però, tot i això, estic convençut que mantenir aquesta distància (o equidistància) amb la malaltia m’ha ajudat i a superar amb més lleugeresa tot el patiment i les pors, per què no dir-ho, que aquestes complicacions m’han provocat i encara em poden provocar.